Jo
visc en una gran metròpoli, però la meva vida no interessa a ningú:
encara jugo a les regles de la societat burgesa. Mediocritat. Porto
el segell de la rutina al front, jugo a ser normal, separo els
pensaments i els introdueixo dins d’esquemes burocràtics, destrio
els instants d’un dia i els tallo netament perquè no excedeixin
l’hora i mitja. Esclau del rellotge, acupuntura d’agulles
puntuals, fragmentat dins les caselles d’un horari, l’atzar no
es més que una paraula que puc traduir al romanès: din
întemplare.
No hay comentarios:
Publicar un comentario