La polla de Posidó

[Ploramiques marítima]

Havia d'endevinar l'esma imantada
i el camí llaurat per les finestres;
havia de trencar el fermall de les tragicomèdies,
somiar sense udols al crani,
cercar el mot encreuat de la infantesa,
xiular el mantra perdut de l'àvia occisa
i tornar a morir,
malmesa pels diaris,
que oprimien la llavor dels pensaments
i menjaven la tristor a la meva pell
i aixecaven la pols
de pors ferèstegues,
imbècils i xerraires del no-res.

Havia de convertir els penya-segats
en fars-cíclops que criden trons i callen llamps,
amb lluentor ferida de miratges;
era Febrer:
bevia insígnies als plafons de les botigues,
llengües de mar als culs dels gots del bar,
carícies d'esperança a les tenebres,
els ulls de gos com fuig, renecs de merda d'oca,
l'Habana a la butxaca i als mitjons
d'algú que vol llençar la nau al foc,
la fam a la galàxia, el cor al vàter.

I el vent és prou calent: la gent passeja;
els somnis i la intel·ligència
rumien com les vaques a l'asfalt
i llepen les cadires de l'Església
i llepen els sofàs dels rebedors
i llepen els papers i els dits d'orgull
que escriuen:

"Eps! Ja és tard i estàs tu tota folla,
la rauxa t'ha begut els sucs del cony
i els llibres t'han fotut l'enteniment!
Enciams són els teus pits,
glaçades de dolors, les teves febres
són punxes de fakir a l'Everest,
no hi ha res més que digui
no hi ha res més que faci
un gòlem construït amb llot i llet,
espurnes de colors al mes de pluja,
i algú rumia absent al teu costat,
un àngel penedit que diu que marxis,
que escoltis aquells sons amb nou plaer."

Les brúixoles pentinen els cabells,
les bruixes no existeixen: són la gola,
castells als plecs del front:
"Ets maca, ets somrient, ets dona-ocell,
ets verge de les meuques encriptades."

Perquè, si fossis bocamolla, com podries
escriure amb el clatell aquest poema?
Com faries compte enrere del 0 al -1?
Perdent,
negant-te a tu mateixa,
segant la flor del cul,
plorant sobre els amants?

Perquè Avui serà un Altre Dia
i els Altres Dies prenen el bus,
els Altres Dies pixen fora de test;
si el Present és llepafils
que faci un bon jersei a aquelles Parques,
que cardi la llana del Passat:
per construir el vestit de Demà,
Avui enfilarem l'agulla.