martes, 16 de marzo de 2010

P( )rò-verbis

Tanmateix, el cor s'arregla
amb una clau anglesa.

*


(I amb una clau de sol
es va avariar el silenci.)

*

Els peus de la setciències
caminen en llatí.


*

El pensaments
foraden el camí
amb un filabarquí
i em faig un collaret
amb tots el arbres.


*

Però
ballar és l'art de moure's sense pressa.
Ballar és fer l'amor a la gravetat.

*

El mecànic de l'angoixa
desfà el nus gordià
amb un petó.


*

Els quatre elements:

Estic tocada de l'ala,
no toco de peus a terra
i m'ofego en un got d'aigua...
Potser l'infern és casa meva.


*

Els blaus dels teus genolls
i els blaus d'aquell cel fosc dels capvespres feiners.

*

Les metàfores fan la diàlisi
al discurs ple d'àcid úric.

*

I vet aqui que el jo no era gran cosa
i el jazz del jo respira sense fums
i el jo i el ja gemeguen sobre el món.

1 comentario:

moloko dijo...

que dia tan bonito el martes!